Ad Vitellionem paralipomena, quibus astonomiae pars optica

Descripció

 Llibre de Kepler sobre òptica i una obra molt significativa en la història de l'oftalmologia en què va definir l'òptica i la funció de l'ull. Kepler va definir clarament el concepte de raig de llum, que va ser la base de l'òptica geomètrica moderna, així com la formació d'imatges a partir de forats d'agulla i la naturalesa de les imatges de miralls i lents. L'obra consta de dues parts: la primera part, que Kepler pretenia que fos un apèndix de Witelo (d'aquí "Ad Vitellionem paralipomena") és "un tractat sobre la visió i l'ull humà en què es mostra per primera vegada com la retina és essencial per a la vista, el paper que juga el cristal·lí en la refracció i que la convergència dels raigs lluminosos abans d'arribar a la retina és la causa de la miopia" (Garrison p. 260). Kepler descriu la naturalesa de la visió central i perifèrica i demostra el paper que juga el vitri per mantenir la retina tensa. La segona part, l'"Astronomiae Pars Optica", comprèn sis capítols que "inclouen no només una discussió sobre la paral·laxi, la refracció astronòmica i els seus instruments per a eclipsis, sinó també la variació anual de la mida aparent del sol. Com que la mida canviant de la imatge solar és inversament proporcional a la distància del sol, aquest problema clau estava estretament relacionat amb la seva teoria planetària; malauradament, els seus resultats d'observació no van ser decisius" (DSB). Aquest llibre conté "la primera explicació fisiològica correcta dels defectes de la vista, amb una teoria de la visió, el primer suggeriment de la teoria ondulatòria de la llum, una fórmula aproximadament correcta de la refracció (assenyalant la relació entre el sinus dels raigs incidents i refractats), el primer anunci d'un dels principals axiomes de la fotometria, el seu mètode per calcular els eclipsis, encara en ús, etc. Falta la làmina de “Humorum oculi”. Per lo demés un ejemplar excel·lent.